festensoci

Els Pastorets de Catalunya!
Els Pastorets de Catalunya!
INFORMACIÓ SOBRE L'ESPECTACLE

anunciat butlleti

Vols fer arribar la teva publicitat amb el nostre Butlletí informatiu?

Si t'interessa que la teva empresa o els teus productes arribin a més de 1.000 famílies per mitjà del Butlletí trimestral de l'Entitat.

Telefona al
977 662 993
i en parlarem.

Comparteix-nos

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to Twitter

coordinadora

Últimes notícies

Sortida a Mequinensa (7 i 8 de juliol de 2007)

MEGASORTIDA A MEQUINENZA... (eiiii... que ja casi som uns muterus de debò..!)

Uns 600 i pico quilòmetres... no ta malament.... oi?

Participants:

1) El Dani i l'Àngels amb la Suzuki Custom-Mega-Intruder
2) El nen Ramirez i l'Aaron amb la Fazer llüenta llüenta (mitja sortida)
3) El Jordi i la Fina amb l'imparable Majestic (mitja sortida)
4) L'Enric i l'Anna amb el Rocinante vermell sang
5) El Toni Paredes i l'Elvira amb la velossss VFR
6) El nen Callizo i ñ'Antònia alb l'altre velosss VFR... ep... l'autèntica
7) El James Denver i la Ñuñi amb la Kañasaki

2007 MequinensaPermeteu-me que abans de redactar la crònica m'assereni una mica, busqui la pau en el meu interior (ooooooommmmmmm...) i us ajudi a centrar-vos també a vosaltres perquè les emocions viscudes no ens ennuvolin la vista i ens facin perdre l'oremus.

Per aconseguir-ho res millor que una bella cançó que espero cantareu amb mi amb aquell coneixement que us caracteritza.

Començo:

-Aaanyell de Deeeu que lleveeeeeu el pecat del moooooonnnn... tingueeeeu pietaaat de nosaaaaaaaltreeeeeeees....

Teu millor germans i germanes..? Doncs apa... som-hi amb el reportatge.

Dissabte 7 de Juliol de 2007

Trobada força puntual de quatre SMMQQEZ als "muñequitos" de les que una es queda a la vil·la (oooooh) i tres se'n van Via Augusta enllà sense afotiqui de sortida ni res... Tenim gana... tenim gana..!

Ai no... encara no..!

Saludem al legionari romà de la rotonda de Roda, deixem enrera Tarragona i Reus amb les seves disputes per veure quina de les dues ciutats és més bonica (aviat hauran de competir amb el Vendrell, oi canalla..?), ens deixem saludar pels molins de vent del coll de la Teixeta, un petit esprint a 160kms/h per reagrupar-nos (hi hauria radar..? haurà quedat moguda la fotiqui gràcies al truc inventat pel nen Enric..?)... i ja hi som... Marçà: el poble de l'entrepà... ep... però avui el nostre guia ha escollit el restaurant de l'estació (molt encertat, nen del Jose).

Salutacions i abraçades amb el cambrer/propietari que ja ens considera com de la casa i només veure'ns ja posa el canal MTV a la tele i fa sortir el gos del menjador, olives, bocates (huuuum, que gicos..!) coca-colas, cacaolats, aigüeta fresca, cerveses Free... vaja, com "Los ángeles del infierno", ma o meno (... sort que a les samarretes portem gravat un "pastoret" i ja se'ns veu el plumero que si no...) uns pajarillos PV del vint, un adéu fins la propera i ruuuuum... ruuuuuummm... amos, amos que nos amos..!

Uns quilòmetres de bona carretera i poc trànsit més enllà i després de haver passat Mora d'Ebre, Corbera, Gandesa i Calaceite arribem a Alcañiz sota un sol de justícia que esberla les pedres (...per què li diran "de justícia" si és totalment injust haver-lo de patir sense haver fet mal a ningú..?). Cop de telèfon al Tomás, company de treball i amic del nen Jose i ja tenim les claus d'una gran casa antiga al mig del poble a on podem deixar les motiquis i la paqueteria a l'ombra... quin luxe canalla..!!! I apa, a caminar pel poble i a fer-nos força fotiquis per demostrar al senyor president dels Pastus del Vendrell lo viatjats que som la penya de la entitat que presideix.

I ja ta...

...Que sí que ja ta... que no insistiu més... he dit que no... que no penso dir res sobre no sé qui que es passejava amunt i avall amb botes de Gore-Tex i pantalons de pell de doble folro reforçat que feia feredat només de veure'l... eh... i de les "risas" sobre no sé què d'uns ous escaldats encara en parlaré menys... se sepa que sobre eso mi boca está sellada.

El fet és que a l'arribar al centre vàrem fer un vermutillo davant de l'ajuntament i l'església del poble i sense culturalitzarnos ni res (pa tonterias estábamos con esa calor..!) de pet cap al restaurant escollit pels organitzadors on vàrem menjar com a senyors a un preu més que raonable (son uns cracks aquesta parella del Jose/Antònia).

Ja de tornada a cal Tomás d'Alcañíz de tota la vida, com que allí dins s'hi estava tant fresquet i la casa estava buida, no vàrem poder aguantar-nos i abans de agafar les SMMQQEZ vam aprofitar per fer una migdiada de vint minuts tirats pel terra de ceràmica de la saleta de estar i del pasillo que casi semblaven una "troupe" de gitanos acampats al bosc. S'hi estava de pebrots. Acabada la dormideta, un altre cop equipats i amb 36º C a l'ombra (pa haberse matao..!) cap a Mequinenza via Caspe.

A Mequinenza ens instal·lem a la casa dels pares de l'Antònia fotent tant de merder amb els paquets i els compressors d'aire dels matalassos que els veïns marroquins ja pensaven que havia començat la sisena creuada per reconquerir Terra Santa... a continuació compra de queviures per la festa pijama i som-hi tots cap a casa dels Callizo a menjar coca i a envair-lis el parquing amb les nostres motiquis.

Amb això que arriben els Paredes/Elvira des de Prades i els Dani/Àngels des de el forn de pa de cal Tutusaus i després de fer-lis l'onada preceptiva prevista en aquests casos, els incorporem directament al berenar perquè vagin agafant el ritme de la sortida. Som els: 2MTPV i em de fer honor a l'acrònim.

El millor va ser quan a l'anar a deixar l'equipatge, el Dani se'n va adonar que els milions (o més..!) de fotiquis de canalla que hi havia penjades per totes les parets de l'apartament eran la mateixa foto repetida (de diferents colors) i que a més el nen que hi sortia era ell de petit... ei... que li va costar adonar-se'n..!

...torrija traginava el nen Dani en el seu 28è aniversari.

Acabat el berenar atravessada del poble, passejada pel pont sobre el Segre (tot sencer no que era molt llarg i anàvem a peu... vaya merda caminadors..!), unes quantes explicacions del nen Jose i la nena Antònia sobre el poble, els embassaments, el castell i els pescadors d'aquella espècie de monstre marí que es cria a l'Ebre (el recony del siruelo... o era el siluro..? ara no ho sé...) i a sopar que encara ens queda un budell buit.

El sopar, no cal dir-ho: a l'alçada de la sortida i havent acabat, apa... cap a la plaça del poble a gaudir de la famosa orquestra HILTON SHOW que, arribada directament des de Las Vegas la setmana passada, ens delectaren amb la seva magistral interpretació de melodies d'ara i de sempre.

Allò sí que eren uns mússics com una casa..! Ho feien tant bé que casi semblava que ni tocaven... és el que tenen els pufesionals... llàstima que es van deixar algunes cançons tant entranyables com: el Venao, Mayonesa, Juanito el chocolatero, Que si, que no que nunca te decides... però es que de tant de bufar aquella gent devien estar rebentats.

Uns cubates i una mica de ballaruca més tard... fi de festa a l'apartament en honor al nen Dani, tot i que, com que som una Merda Muterus i estàvem més destrossats que els mússics de la HILTON, tot va ser felicitar al Dani pel seu aniversari (nen, ja estàs fet tot un homenet), una mica de cava, quatre tallets de gelat, dos acudits (que si "mese" pegan las no sé què... que si per les dents grogues posis una corbata marró...) i apa a mumí com angelets... si més no la majoria que sempre n'hi ha que no tenen mai son.

Diumenge 8 de Juliol de 2007

I ja som a l'endemà. Amb una perfecta coordinació fruit de la nostra disciplina militar tota la canalleta d'un i altre sexe vàrem aconseguir passar pel lavabo sense plors ni embussos (increïble..!). Recollida, desinflada de matalassos, neteja de plats, cafetó, reagrupament amb els Jordis/Finas i els Joses/Aarons que arribaren frescos com a roses i som-hi cap a Monzón.

Gasofa, mosquits i esmorzar a casa Santos de Albalate de Cinca (tot i que el Jordi es pensava que érem a Albacete i buscava una tenda per comprar navalles de bandoler... un altre amb la torrija matinera... es que això de la moto quan fa tanta calor no pot ser bo pel cervell..!).

Desprès dels ous amb beicon i els pajarillosPV uns quants quilòmetres més, quatre rotondes a Barbastro i ja hem arribat a Alqueizar

El poble és maco de debò i la penya vàrem quedar tant acollonidos que decidirem que el lloc és mereix una visita en exclusiva... això sí... la propera vegada anirem directes a la plaça de l'església perquè aquell collons de carrerons de muntanya on se'ns va ocorre fotre'ns a l'arribar tenen més mala llet que una mona amb una caixa de coets i com et descuidis pots acabar fotent-te la muntura de 250kgs per barretina..!

La calor aquí era d'aquella que et fa odiar la moto, el casc, la jaqueta i la mare que ho va parir tot, però com que els muterusPV, tot i que hi ha cops que no ho sembla, som més durs que l'acer de Toledo, un cop fetes les fotiquis de rigor ens vàrem tornar a equipar com si res i apa... cap a Benabarre on desprès de fer una volteta marca de la casa en una rotonda que vàrem inventar-nos, de nou i mercès a la perfecta planificació de la parella guia vàrem gaudir d'un altre magnífic àpat en un entorn idíl·lic.

Llàstima del nen de la taula de l'entrada que no parava de marranejar (què no ho havia arreglat l'Herodes ja fa molts anys tot això de la canalla..?) però beno... la resta perfecte.

Desprès de dinar més gasofa i de pet cap a Santa Coloma de Queral a gaudir d'una coca-coleta, uns fruits secs i una petita remullada gentilesa del nen simpàtic de la plaça (Herodes, on ets..?) que com que no li deuria agradar la peli de la tele s'entretén llençant aigua a la penya de sota el balcó de casa seva... en fi, sort que la criatureta encara està poc evolucionada i de moment no se li acudeix tirar el contingut de l'orinalet de nit o de la galleda de fregar el terra... ei... que tot arribarà.

Beno nen i nenes, i això es tot perquè tant bon punt vàrem tornar a arrancar les SMMQQEZ, el trajecte des de Santa Coloma fins el Vendrell tot i anar per Sarral, el Pla de Cabra i el coll de Santa Cristina se'ns va passar en un plis plas. I és que amb la combinació de bones màquines i bon ambient que traginem amunt i avall, el mon se'ns està quedant petit.

I ara per acabar us pregaria que m'acompanyéssiu en una cançó que sé que us arribarà al cor.

Vinga doncs:

-Aaanyell de Deeeu que lleveeeeeu el pecat del mooooonnnn... tingueeeeeu pietat de nosaaaaaaaltreeeeeeeees .....

Apa nens i nenes... tonets i siaus.

James Denver

Sortida a Valderrobres (10 de juny de 2007)

SORTIDA A VALDERROBRES... (això si que és una sortida mutera..!)

Uns 350 quilòmetres... si fa o no fot.

Participants:

1) El Dani i l'Àngels amb la Suzuki Custom-Mega-Intruder
2) El nen Ramirez i l'Aaron amb la Fazer llüenta, llüenta (mitja sortida).
3) El Jordi i la Fina amb l'imparable Majestic
4) L'Enric i l'Anna amb el Rocinante vermell sang (mitja sortida)
5) El Ribetes amb la bandida de la Suzi (mitja sortida)
6) El nen Callizo i l'Antonia amb la velosss VFR
7) El James Denver i la Ñuñi amb la Kañasaki

2007 VallderrobresBé, si senyor molt bé... arribar al catre de vuit i veure aquell reginsell de SMMQQEZ just en el punt habitual de sortida és una joia, una garantia de que la "cosa" anirà bé i que hi ha ganes de fer carretera. Ep... i fixeu-vos que he dit: "...just en el punt habitual de sortida..." no a fora, ni al costat, ni a l'altre cantó de la carretera, rés de tot això... al meollo del catre de vuit, perquè tot i que l'ajuntament del Vendrell s'esforça d'allò més per deixar-nos sense el nostre entranyable lloc de reunió (què els hi haurem fet pobres de nosaltres..!?), els nostres serveis secrets d'intel·ligència ja han trobat la manera de treure i posar la cadena de forma fraudulenta (tampoc és que els hi hagi costat massa... tot hi ha que dir-ho) i les trobades poden continuar sent al mateix lloc de sempre, almenys de moment..!

El fet és que un cop tots reunits i feta la foto que ja pot disfrutar-se a la secció d'afotiquis del Foro, ens posem en marxa per la nostre estimada (és un dir) N-340 fins a Tarragona on la deixem per dirigir-nos cap a Reus, Riudecols (coi... avui no hi ha els Mossos d'Escaire, llàstima perquè trobo que hi fan bonic i tot en aquell lloc), coll de la Teixeta, Falset i esmorzar a Marçà en el que ja comença a ser un dels punts habituals de avituallament de la penya.

Bon ambient, xerinola, bocates del 20, vi, dones, gasosa, pajarillus PV en fi, que no hi va faltar de rés. Però, es clar, com passa habitualment lo bo no pot durar per sempre i va arribar l'hora del comiat. Plors, llàgrimes, abraçades, consells (no correu... vosaltres tampoc... porteu-vos bé... vosaltres tampoc...), i tres de les motiquis que se'n tornen a la vil·la (oooooooooh...), mentre la resta enfilem cap a Mora d'Ebre, Gandesa, Calaceite i finalment Valderrobres...

...nens i nenes quina arribada ens tenien preparada (és que quan el nen de cal Bargalló s'hi fica... s'hi fica de veritat).

Els homes, les dones, la canalla, les minyones, els jubilats, les beates... tots vestits de diumenge, fent-nos l'onada i cantant-nos el "Crist a ressucitat" a la plaça de l'ajuntament. La banda municipal (en ple) amb acompanyament dels tambors de Calanda tocant-nos "l'España Cañí" a tota mecha i a ritme de Hip Hop. El Sant Cristo gros portat a coll i be per no menys de cinc o sis mil portadors (o més..!) que anava amunt i avall per aquells carrers que sembla que estiguis al Dragon Khan buscant-nos desesperats (donde están los muteros..? donde están los muterus..? cridaven a cor que vols), mentre nosaltres tractàvem d'esquivar-los esgotats de tant afalac... fins i tot l'hòstia consagrada varen treure la penya catòlica per rebre'ns..!!! ep... i que no s'esguerri ningú les vestidures perquè no acabo de dir cap paraulota... jo em limito a explicar el que va ser la rebuda... i vés que no em quedi curt... i si els que no hi vàreu ser no us ho creieu només cal que mireu les afotiquis del Foro i calleu per sempre..!

El fet és que mig amagats i amb feines i treballs vam deixar l'equipament muteru a la Fonda de la Plaça a on ens esperaven per dinar les autoritats comarcals (no feu més tard de les 13:30h si voleu estar tranquils, ens varen recomanar) i tot i esquivant el Sant Cristo gros i gaudint d'uns carrerons força bonics (Nen del Jose, on és la foto de la bicicleta sobre fons blau que va fer l'Antònia...eh..?) vàrem fer cap al castell de la població que donat el caire cultural de les nostres sortides, per descomptat vàrem visitar... pagant... eh... que no volem que ens tractin de gurrerus.

No va estar gens malament. Allí, envoltats de armadures de cavaller (aquella penya si que anaven ben equipats per anar en moto ni que fos d'un sol cavall) i de sants, santes i verges (de guix i fusta, que de les altres ja no en queden...) vàrem fer-nos unes quantes fotiquis de les maques (mireu, mireu el Foro..!) i apa... som´hi, vinga, correm-hi... puntada de peu a la cultura i no ens entretinguem més que hem d'anar a jalar..!!!

Preciós el restaurant, molt encertat. Maco, cèntric, bon menjar i els propietaris molt amables. Què més és pot demanar...? A si... que ens posin la tele per poder veure als Valentinos i els Pedrosas com s'esbudellen a Montmeló (quina incultura la nostre, oi?)... doncs apa, tele grossa al menjador i que no falti de rés.
Desprès de l'àpat, on a la vista de les circumstàncies va quedar consensuat per unanimitat el nou acrònim de l'associació: 2MTPV= Merda Muterus Triperus dels Pastus del Vendrell, tots equipats de nou, gasofa a la gasolinera de la població i cap avall falta gent.

90... 100... 110Kms/h (o no..?) per la N-420 i fins a l'estació de ferrocarril de Marçà/Falset (un altre dels llocs habituals de avituallament), on vàrem fer unes Cocacoletes de mig litret que ens van ajudar a fer camí fins a la vil·la on vàrem arribar, via Alcover i Valls (per evitar la nostre "estimada" N-340) als voltants de 2/4 de 8 del vespre satisfets i desitjosos de tornar a pujar als nostres cavalls de ferro per continuar gaudint de totes les sensacions que només una SMMQQEZ et pot donar..

De fet la Ñuñi i jo estàvem tan animats que encara vàrem continuar fins a Barcelona gaudint de un peaso embús de transit que anava des de el peatje de Cubelles fins a Castelldefels. No cal ni dir que no m'hi vaig pensar gens ni mica i el vaig passar tot per la fila del mig... si, ja sé Jordi que els conductors formals no ho fan això però es que per anar amb moto a pas de cotxe més val anar amb aquest darrer... almenys així pots escoltar RAC1.

Apa canalla, tonets, siaus i sigueu bons... o no.

James Denver

Sortida a la Vall d'Aran (19 i 20 d'agost de 2006)

SORTIDA A LA VALL D'ARAN... (peaso mega sortida...)

Uns 600 quilòmetres... 100 amunt... 100 avall..!

Participants en moto:

1) El Dani i l'Àngels amb la Suzuki Custom-Mega-Intruder

2) El Carles i l'Àngels (ara si, ara no...) amb la gran Phazer de tota la vida

3) El Jordi i la Fina amb l'imparable Majestic

4) L'Enric i l'Anna amb el Rocinante vermell sang

5) El Jaume...tot sol... snif..! amb la "b"ella Ninja (eiiii...!)

2006 vall arani la col·laboració superspecial d'en Jaume Vidal i muller que amb el seu megaToyota escombra ens van facilitar el transport dels matalassos, coixins de plomes, necessers, sacs de dormir, forros polars, pijames, gallumbos, olles, cassoles, compressors... en fi, el mínim indispensable que un grup de "muterus" porta com a complement absolutament imprescindible cada cop que surt a dormir "una nit" fora de casa (no vull ni imaginar-me quin tipus de vehicle escombra podem necessitar per sortir tres nits!!!).

Som-hi i penseu que una sortida llarga requereix d'una crònica llarga, així que als que no us agradi llegir doncs... doncs... que ho sento molt però que no l'he pogut fer més curta.

A les 07:00h (i alguns minutets, ai,ai,ai...) sortim del nostre estimat catre de vuit tres motos i el Toyota escombra. Em quedat que el Dani i l'Àngels vindran més tard perquè ell treballa el dissabte al mati i el mateix els hi passa a l'Enric i l'Anna... bé, ella no treballava i tenia d'altres opcions però com a bon megapaquet se'n va a buscar la seva muntura de tota la vida on faci falta, o sia... tren fins a Molins de Rei, el Rocinante que l'espera i ja arribaran després de dinar. La resta... Bisbal del Penedès, autopista fins a les Borges Blanques, autovia Barcelona-Madrid, by-pass de Lleida i quedem encarats cap a Vielha havent-nos estalviat temps, diners i quilometres. Coses del Carlonguis que es coneix el trajecte com si fos el passadís de casa seva.

Abans d'arribar a Benabarre (si, oi?) parem a fer la mossegadeta de rigor en un restaurant i aprofitem per fer amistat amb la parella de la Guardia Civil de carretera (es que sense adonar-nos-en havíem entrat a Ssspaña): Que si deje los cascos por aqui, señor guardia... que si vigile al salir no vaya a tropezar... que qué tiempo hase más arriba... que si vaya botas tan bonitas lleva... en fi, un "peloteo" vergonyós. Això si, molt de rotllo però tots amagant l'ampolla de vi i les tasses dels pajarillosPV no fos que als nostres nous amics se'ls hi ocorris allò tant bonic del: "pónganse ustedes en fila india y me vayan soplando por este agujerito, oiga..."

Es que no hi podem fer més, als muterusPV de tant bon Jans que som quan sortim de Catalunya se'ns veu el plumero...

A la sortida posem una mica de gasofa i a "pasito cubano" directes fins a la vall d'Aran, eeeh... i sort que l'Àngels Navarro Panizo va llegir-li la cartilla al capdavanter del grup perquè si no potser encara seríem darrera d' un camió de la REPSOL .

A Vielha el Carlonguis i muller tenen que anar a fer una gestió i la resta del grup els esperem tot prenent un refresc i matant per immersió a la cervesa bèsties voladores d'aquelles que piquen, a la terrassa d'un bar de la plaça de l'església. La ciutat es a tope de personal. Reunits tots de nou (els de la primera remesa), enfilem cap a Escunyao a veure l'allotjament i donar fe de la nostra presència als masovers de la finca.

La casa és molt maca i a tots ens agrada l'ambient càlid de la fusta i les escales, però després de la primera ullada se'ns veu a la cara que no tenim gaire clar com ens podrem distribuir una penya de 11 adults en l'espai disponible. Decidim que ja en parlarem després, deixem tota la runa (matalassos, sacs, bosses...) a l'habitació de baix i ens n'anem a dinar.

Bossòst, Les i passada aquesta població parem en el lluminós restaurant d'uns magatzems-supermercat on la relació qualitat preu de les viandes que ens porten és força adequada.

Mentre dinem, el Dani i l'Àngels es posen en contacte amb nosaltres i mercès a les indicacions del George i el Carlonguis (beneït sigui el mòbil...) aconsegueixen arribar fins on som la resta... De fet encara no entenc com podien fer-ho els nostres avis per trobar-se en un lloc determinat sense un d'aquests aparatets. Devien anar sempre sols, oi? Misteris per descobrir. Quan els nouvinguts s'acaben els bocates del dinar (la cuina ja era tancada)... megamaquinorras en marxa i cap a Canejan.

Aquest poblet de cent habitants és curiós perquè el veus penjat a la muntanya allí mateix, just a sobre teu, sembla que ja hi ets... però encara et falten sis quilòmetres per arribar-hi... això si... quins sis quilòmetres..! Tot el que t'envolta és preciós, el riuet, els ponts, els arbres altíssims... un conte de fades, vaja... A l'hivern potser es una altre cosa, sobretot si cada dia tens que fer el trajecte amunt i avall per anar a treballar però ara gaudeixis molt del trajecte.

Arribats a Canejan visita guiada per la futura mansió dels Guasch Llorens, passejadeta pel poble (també maquíssim) i refresc a la plaça on... per fi... (ja ens feien patir) i de nou mercès al beneït mòbil, se'ns ajunta la moto que faltava. "Onada" de benvinguda a l'Enric i l'Anna i ara si que ja hi som tots, així que: quatre anècdotes, dos acudits, unes "risas" (sorollosas), motos en marxa (en mig d'una gran expectació popular, tot s'ha de dir...) i cap a Cal Casaltat.

A Escunyao ens traiem les botes, li fotem un cop d'ull a l'espai disponible, apartem quatre mobles tirem dos envans i en un tres i no rés i ja tenim al Dani, l'Enric i al Jaume Vidal bufant els matalassos inflables que ens hauran de servir de jaç... beno, bufant amb l'ajuda d'un supermegacompressor portàtil que si no potser hauríem tingut algun que altre desmaï... sobretot a l'intentà inflar el matalàs punxat que portàvem per enganyar a l'enemic.

Amb l'assumpte de la dormida solucionat ens n'anem cap a Vielha a sopar havent-nos compromès amb la sogre del Pep Casalta a no fer gaire soroll al tornar perquè es veu que tenen un veí que és una mica torracollons... això si... vàrem demanar-li (please, please..!) que ens deixés treure del pàrking de la finca les megamaquinorres que quitan el zentio amb el motor en marxa en lloc de "amb punt mort i empentant-les" com ens va suggerir la senyora perquè si no potser hauríem tingut que deixar-les allí dalt i tornar al Vendrell amb l'autobús de l'Alsina-Graells.

Sopar de plats combinats, ambient de Pastorets, passejada nocturna pels carrers de Vielha i a mumi. No cal ni dir que allò va ser com una festa pijama amb fotiquis, gresca i una miqueta de xerinola (l'una: Dani.. que això cada cop està més tou... el què..? el matalàs nen..! Un altre: ... ai... ara volia fer una fotiqui de grup i me l'he tirat als pebrots..! La de més enllà: nen, si a terra no estàs bé pots venir a dormir aquí al mig... quina gràcia..! etc, etc), però entre el cansament del viatge i el veí torracollons de seguida es va fer el silenci... i ja ta... beno... i si no va ta, jo almenys no me'n vaig assabentar i mira que m'emprenyaria a aquestes alçades saber que hi va haver una mega-orgia silenciosa davant del meu jaç i jo dormint... però "mi paese que va a ser que no".

L'endemà i havent demostrat la capacitat d'organització i bon rotllo dels muterusPV (perquè cinc homes i quatre dones posats en un quartet de 12 metres amb un sol lavabo tenen de ser molt organitzats per no tenir problemes a primera hora del matí... i no en vàrem tenir ni mig...), recollim tots els estris, donem les gràcies als masovers i ens n'anem a esmorzar a Arties en una terrassa que tenia una vista del Montarto genial.

Que si bocata de truita, que si millor de buti blanca, que si el cafè llarg i amb sacarina, a mi una cola però que sigui light... en fi l'anarquia de sempre però també com sempre un bon ambient meravellós.

Com que el dia era de postal, vam decidir pujar fins al Pla de Beret (nen del Carles, realment va valer la pena). Un cop d'ull a l'entorn, xerradeta amb les vaques Pirenaiques i apa, pel port de la Bonaigüa cap a la vall d'Aneu.

Gasofa abans de Llavorsí, intent (avortat) de comprar loteria de Nadal a la Bruixa d'or de Sort i dinar a Tremp on a l'acaba ens vàrem abraçar efusivament amb les cambreres del local per despedir-nos amb la seguretat de que allí no hi tornaríem a dinar mai més.

Uns cafetons amb gel, una mica de repòs a la ombra d'un toldo i avall fins a Tàrrega on vam dividir-nos ja que el George no volia anar per l'autopista i la resta si. Finalment, a un quart de vuit arribaven al Vendrell amb el cul destrossat però contents de la sortida tant maca que ens havia quedat.

Nens i nenes dels muterus PV, la vida està feta de petites (o grans) anècdotes que es guarden en algun lloc indefinit del cervell i que s'estan allí fins que un dia en requerim la seva presència per amenitzar alguna xerrada al Bar Pep o al restaurant Roquetes i aquell dia aquestes anècdotes no tenen preu perquè o les has viscut o ja no les pots comprar.

Be doncs, aquesta sortida a Vielha, es de les de recordar i jo personalment estic molt content de poder-les gaudir en tant bona companyia.... i ho sento... però si no voli-ho pallissa no haver-me deixat escriure la crònica a mi..!

Apa, tonets i siaus i un record molt especial pel nen Callizo desitjant que arregli el que sigui i ens permeti gaudir de la seva presència i la de l'Antònia entre nosaltres el més aviat possible.

Jaume Denver

Sortida a Carcassonne (12 al 15 d'octubre de 2006)

SORTIDA A CARCASSONNE... (aún me tiemblan las piesnas...)

Uns 1300 quilòmetres... més o menys Enric..!

Participants en moto:

1) El Dani i l'Àngels amb la Suzuki Custom-Mega-Intruder
2) El Jaume Vidal i la Sagrario (a ratets aquí a ratets allà) amb la gran Virago
3) El Jordi i la Fina amb l'imparable Majestic
4) L'Enric i l'Anna amb el Rocinante vermell sang
5) El Jaume Vallès i la Núria amb la Kañasaki

i la participació estel·lar del nen Jose i la nena Antònia fent-nos de cotxe escombra, magatzem mòbil, sala d'esbarjo i descanso del guerrero amb el seu Nissan Primera de tota la vida.

2006 CarcassoneNens i nenes dels MuterusPV... tinc por... toi acollonido... i es que les sortides que fem cada dia són més bones i si això continua així no sé pas on anirem a parar.
Tot ens va rodó, les megamaquinorres van cada dia més fines, l'amistat és cada dia més forta i la qualitat de les anècdotes viscudes creix i creix com els pisos que pugen i pugen com si no haguessin de baixar mai... Clar que el cor (ai el cor..! allò del Seny català... tant torracollons ell..!) em diu que això no pot ser, que tot el que puja baixa, que el que avui és blanc demà serà negre, que la llangonissa de Cal Parfaris no sempre té el mateix toc de pebre i que potser alguna vegada la moto ens farà la "perla" o tindrem un "pinchasu"... i això acolloneix...

Per sort la Rauxa em torna a col·locar al meu lloc i contraataca amb allò altre de... tranqui nen, els MuterusPV som bones persones i ens mereixem tot això i molt més, per això les sortides que fem son i seran sempre memorables... tot i que si això continua així... pos... pos no sé on anirem a parar... al Cabo Norte potser..?
Si més no ara que ja us he preparat i teniu salivera a la boca permeteu-me que us faci memòria sobre tot el que va ser i va passar a la sortideta francesa de la Fira de Santa Teresa 2006 perquè els que hi vàreu anar en torneu a gaudir i els que no vau venir us chincheu una miqueta a veure si per la propera us espavileu (aaah... se siente...).
Som-hi:

Dijous, 12 d'Octubre.

Com sempre i amb aquella puntualitat anglesa que caracteritza als MuterusPV, vàrem sortir del "catre de vuit" a les vuit "quasi" en punt havent deixat a terra al nen Carlonguis i la seva camera que amb aquell "savoir fer" tant propi d'ell, ens havia vingut a acomiadar per fer-nos uns petonets i unes fotiquis. Es va quedar amb llàgrimes als ulls, podeu creure'm. Sort que l'Àngels l'esperava a casa per fer-li uns mimitos i ajudar-li a passar el disgust que si no no sé si ho hauria superat (o no va ser així..?).
Amb el run-run de les megamaquinorres acaronant-nos les oïdes vam anar cap a Vilafranca on entrarem a l'autopista que ja no havíem de deixar fins a la frontera francesa.
Pim-pam, pim pam i sense adonar-nos-en ja estàvem a l'àrea de servei de la Selva dins la província de Girona. Aquí el cel era força tapat i queien unes gotes innocents que nosaltres vam combatre posant les motos sota cobert i posant plàstics als seients. VAYA MERDA MOTEROS (la frase de la sortida)..! Ens deia el nen Callizo. Quanta raó tenia... si haguéssim sabut el que ens venia al damunt una mica més enllà potser no ens hauríem pres tantes molèsties... però vaja... almenys vàrem poder menjar els "peaso bocates" i beure les coca-coletes (Vaya merda moteros..!) tot satisfets i gaudint dels prolegòmens del "Desfile de las Fuerzas Armadas" que donaven per la tele (¡Viva paña..!). També va ser aquí on l'Antònia es va fer carrer de les finances del grup i va començar a sagnar-nos les butxaques tot dient-nos amb la seva veu melodiosa allò tant bonic de: Vinga canalla, deixeu anat 50 yoyos per capita que es té que omplir la bossa..!!!

D'aquí cap a la Jonquera. Gasofa a les màquines i som-hi un altre cop. Uns quilòmetres enllà l'autopista era com un pàrking de camions i cotxes i com ara ja plovia de forma important, vàrem quedar amb el Jose que mentre ell escoltava musiqueta ben calentó dins del Primera en companyia de l'Antònia i la Sagrario, la resta fèiem via cap a la frontera francesa i que ja l'esperaríem sota d'algun cobert.
En aquells moments els muterus ja semblàvem pops i la mullena no havia fet més que començar.
Reunits tots de nou continuarem fins a Le Boulou i d'aquí a Cotlliure. La pluja queia sense misericòrdia però la penya ni cas. Som molt durs els Pastorets!!!

A Cotlliure una volteta amb moto per veure com és tot allò, màquines parades i sense ni treure'ns els cascs a passejar sota la pluja buscant un lloc per dinar, això si, amb calma que: "los caballeros (y las damas) nunca corren".
Dinar de pa sucat amb tomàquet, seitons, cassoleta de peix i cafetons, visita final pel poble (d'acord Jaume, sense anar a la tomba d'en Machado que queda per la propera..!) i sense ni deixar les dues hores preceptives, o sia jugant-nos la possibilitat de patir un tall de digestió, ens llançarem de nou a la piscina. Pel camí un parell de voltes a les rotondes a l'estil Terio perquè anàvem pelin perduts i superat el tràngol rectes fins l'hotel le Lion d'Or a Amelie les Bains on (ves quines coses) ja no hi plovia.

Motiquis parades i tancades (ja n'hi ha prou per avui), dutxeta ràpida (Vaya merda moteros..!), roba seca (quin plaer..!), petit intercanvi de parers per decidir per on s'hi ha d'anar (per aquí..! no... per allí..!) i ja som al centre del Poble buscant un lloc per sopar.
Quan el trobem ens entaulem i entre ji-jis i ja-jas ens fotem entre pit i espatlla uns croques-Monsieur/Madame que ens deixen llestos per ballar un ratet al ritme d'en Joan, el nostre músic predilecte de Amelie les B. i que una mica abans de començar la seva actuació en un racó del local on ens trobem, amb el seu català afrancesat ens a indicat la millor ruta per anar a Carcassonne des de allí on som.
Amb la digestió ja feta (aquest cop si) mercès als ritmes trepidants dels anys 60 que ens ha dedicat en Joan, sortim al carrer, saludem amb eufòria al nostre president el nen Bargalló que ens truca des de la veïna Andorra per saber si tot va bé (aquest nen és un crack), ens marquem una caminadeta fins l'hotel i apa... a mumi com angelets/letas...

A mumi..? que coi a mumi..!!! els MuterusPV estem fets d'acer al tungstè i ni l'aigua, ni els quilòmetres, ni la ballaruca poden amb nosaltres així que arribats a l'hotel ens demanem uns licors a la mestressa (li vàrem esgotar les reserves de coñás, bisqui, armañás...etc) i ens marquem una tertúlia de les del 20, amb intercanvi de parers, sobre el dia passat, "risas" variades i planificació de l'endemà. Dues o tres hores més tard (o no va ser tant..?) l'Antònia paga (no els hi acabarem ni llençant-los..!) i com a bons minyons agafem el camí de les habitacions (ai... un rodolí..!) i ara si... a mumi i fins demà.

Divendres, 13 d'Octubre

Ens llevem a les nou del mati (taaard, molt taaard..!) esmorzem amb alegria i molta gana al mateix hotel i posteriorment preparem les megamaquinorres per la nova jornada de viatge... que vol dir que les netegem amb moooooolt paper de wàter, sabent que en aquell establiment tenim un compte obert de cinc-cents euros gentilesa de Transports J. Pla per poder tornar-hi sempre que vulguem (quin detallàs nen del Jordi..!).
Finalment marxem cap a Ceret en busca de la ruta aconsellada pel Joan-Músic (un tros de la qual no vàrem poder trobar per falta d'indicacions), o sia: Thuir, Millas, Coll de la batalla i Estagel on entrem en l'àntic territori dels Catars.
Castell de Quéribus allà dalt del seu turó de 728 metres d'alçada, castell de Puilaurens a 697 metres i mig envoltat per la boira, les gorges del riu Aude... El dia és esplèndit i el paisatge copsador, tot plegat una passada. Paradeta a posar mam a Quillan (1'32 euros el litre de la 98) i 52 quilòmetres més enllà entrem a Carcassonne.
Si, si, si... ja som aquí..! ja som aquí..! Fotiqui de grup sota el cartell de l'entrada per posar en el butlletí pastori (petició del senyor president), mapa de la ciutat a l'Oficina de Turisme, bronca de la mestressa de la botiga que vàrem bloquejar amb les motos i de pet cap a l'ETAP La Cité com si coneguéssim la ciutat de tota la vida.

Després de fer-nos entendre amb l'estranger de la recepció, distribució d'habitacions, dutxeta ràpida, roba de carrer i tot xino-xano cap a la ciutat emmurallada.
Tot just arribar i mentre qui més qui menys esperàvem veure sortir per la porta Narbonnaise a un cavaller medieval amb espasa i armadura, resulta que qui hi surt és el nen Buira del Vendrell (té collons la cosa!) que en lloc d'estar penjant antenes al Tancat a vingut aquí a passar uns dies.
Una mica de xerrada, un parell o tres d'acudits i finalment entrem a la ciutat al crit de: TENIM GANA..! EM DE TROBAR UN LLOC PER DINAR...! ES MOLT TARD I ESTARÀ TOT TANCAT..! CORREU... CORREU QUE EL MÓN S'ACABA..! i es clar, acabem menjant qualsevol cosa a qualsevol lloc (Vaya merda moteros..!). Bé.., si més no aquells paninis, patates, creps, gelats... varen servir per matar el cuc i calmar els nervis (Antònia... paga..!)

Ja amb més calma ens dediquem a passejar per la ciutat (sorprenent i acollidora), fer-nos les fotiquis de rigor (ambient i xerinola), culturalitzar-nos una miqueta (la catedral de St. Naizare maquíssima i molt interessant), comprar quatre bestieses i sobretot, sobretot, sobretot buscar un lloc per sopar..!
Quan ens sembla haver trobat el racó adequat i amb la taula ja encarregada (uf, quin descans..!) seguim cremant la ciutat un ratet més fins que arriba l'hora d'entaular-nos.
Sobre el sopar hi ha disparitat d'opinions però jo mantindré a qui em pregunti que aquell confit d'ànec que ens vàrem cruspí estava molt bo i que tot plegat era prou digne... ep... aixetes del lavabo a part perquè... ho sento Silindret però aquells monomandos de diseny eren una porqueria..! També és cert que els cambrers de l'establiment eren quasi tant ràpids com el Bólido de Miravet (el cuiner més veloç del baix Ebre, posseïdor del Guinnes de velocitat en l'el.laboració de truites a la francesa) però tampoc teníem rés més que fer, oi..?
Després de sopar, canvi d'establiment per prendre uns cafetons i uns Marie-Brizar aigualits perquè en el primer lloc feia fred (Vaya merda de moteros..!), caminadeta de retorn i avui si... avui només arribar a l'hotel... a mumi.

Dissabte, 14 d'Octubre

Reunits tots a la porta principal de l'hotel, a les vuit i cinc ens dirigim en processó fins a la boulangerie de la cantonada disposats a fer la comanda matinera (Antònia... paga..!) que un cop distribuïda i ben acompanyada amb la xocolata de la màquina del vestíbul ens ajudarà a arribar a l'hora de dinar. Aprofitem també per regar les plantes de l'hotel amb consomé del bo que sembla que els hi va molt bé, sobretot als margallons.
Finalment arranquem les megamaquinorres que quitan el zentio i sortint per la carretera de Toulosse ens dirigim cap a Mirepoix per fer la primera visita del dia.

Ei... quina plaça... eh nens..? Quins colors..! Tota porxada amb cases de fusta dels segles XIV i XV hi ha que veure-la per saber de què parlem... i quin detallàs el del president del Pastorets del Vendrell, el nen Bargallò, haver acordat amb l'ajuntament del poble fer la Fira de la poma precisament el dia que hi anavem nosaltres... perquè no cal dir que amb tanta fruita i tanta paradeta el lloc feia molt de goig.
La Sagrario hi va comprar un sac de pomes Reinetes (àcides de collons..!) que tot i que li vam ajudar a portar-la entre tots a base de menjar-nos-les, li va estar donant la murga fins que la va poder deixar al cotxe.
Més coses.
Com que tot i semblar uns irreverents no ho som, també vàrem visitar la catedral que, no sent tant maca com la que havíem vist el dia abans a la Cité de Carcassonne també té la seva gràcia i ens hi vàrem entretenir un ratet per allò de la cultureta del grup.
Abans de marxar d'aquell lloc encisador decidirem molt encertadament de fer una paradeta en un d'aquells establiment de sota els porxos on ens varen servir quelcom absolutament adient a la festa que s'hi celebrava, o sia: pastís de poma i sidra fresqueta. Molt bo tot. Ah si..! també hi vàrem comprar una quantes cosetes per fer la festa pijama del vespre (bisqui, patates, caviar... lo normal, vaja).

Fets uns pipís (els toiletes públics eren "quasi" tant nets com una patena), ens dirigim cap al castell de Montségur disposats a fer-nos unes fotiquis a la base del penya-segat on el varen construir... perquè lo de pujar al cim per fruir de les forces tel·lúriques que conflueixen en el lloc... pos va a ser que no (Vaya merda moteros..!). Allí, al Prat dels cremats i més concretament en la pedra commemorativa dels fets succeïts l'any 1214 amb la gran barbacoa final dels Catars a mans d'en Simon de Montfort, els MuterusPV al complert vàrem ser de nou immortalitzats en la camera del Jose mercès a la col·laboració d'un esportista català que baixava del castell (hi viuen francesos a França..?)

De Montségur i amb una paradeta (sense ni treure'ns els cascs) per veure les Fonts intermitents del riu Fontcorbes, travessem Lavelanet i fem cap a Foix destí final del dia d'avui, on immediatament ens posem a buscar un lloc per dinar..!
Es tard (pels francesos) i la cosa està fotuda pero amb perseverança i dedicació i quan jo ja quasi havia convençut a la penya de lo bé que aniria no dinar i sopar aviadet, el Jordi i el Jaume Vidal aconsegueixen que en un cafè/restaurant de la plaça ens serveixin quelcom per engrapar i poder matar el cuc (quina creu de cuc i de moteros..!).
Si més no en aquell establiment vàrem poder deixar constància del nostre domini de la llengua francesa i es varen escoltar algunes perles idiomàtiques com la molt destacada i bella " moi aussi" (mua osi... pels garrulillos...) que utilitzada pel nen Enric de cal Batlle va deixar bocabadada a la cambrera qui es va adonar que aquells que tenia asseguts en aquelles miserables butaques vermelles del seu xiringuito, tot i el guirigall que organitzaven eren gent amb molta més cultureta del que podia semblar "a priori".

Unes omelettes i uns steaks més tard finalment demanem el compte (Atonia... paga..!) li donem un cop d'ull a les Rues botigueres de la localitat i desprès de negociar el preu més favorable possible entrem al castell dels Contes de Foix on ens fotem un panxot de pujar escales de cargol... tot i que la vista des de dalt de les torres en un dia tant maco com el que ens estava fent s'agraïa moltissim.
A Foix no ens hi entretenim més del necessari perquè preferim no tenir que conduir de nit així que després de fer una mica de gresca amb els participants d'una mostra de cotxes d'època que de nou ens va organitzar el nen Bargalló (o no..?), agafem les motiquis i cap a l'hotel de Carcassonne falta gent.
Un cop allí, dutxeta ràpida (Vaya merda de moteros... però que nets..!) i de nou amb les megamaquinorres que quitan el zentio cap al centre de la ciutat a buscar un lloc per sopar..!

Trobem el lloc adequat, cuquetó, romàntic, bonic (sospitem que, de nou el president dels Pastorets hi deuria tenir quelcom a veure perquè tanta sort no és possible...), fotem fora la gent que hi havia al menjador i que ens destorbava (som molt durs nosaltres... ja ho havia dit..!) i ens cruspim un sopar sencillet ben regat amb uns quants litres de vi del país en mig d'un bon rotllo que esparvera.
Fixeu-vos si hi vam estar de bé que quan ja havíem marxat i era'm a cinc-cents metres de l'establiment va aparèixer una de les cambreres corrents darrera nostre per entregar-nos unes bragues (o era una braga..? ara no n'estic segur...) que en mig de la disbauxa l'Àngels s'hi havia deixat..! Crec que no cal afegir-hi rés més, oi..?

Al vespre toca "Festa pijama" i per fer-la quedem a l'habitació de l'Enric i en Jaume (jo) perquè a primera vista sembla la més adequada tant per situació estratègica com, no cal dir-ho, per el tarannà dels ocupants que la tenen neta, polida, endreçada... en fi ja se sap com son aquests tipus de parelles (de fet), oi..? però un agüelete (francès) resident a l'habitació del davant (la dels minusvalits, ves per on..!) se n'encarrega d'esbotzar-nos la festuqui quan encara no havia ni començat. Pa matalo!
Fem un canvi d'ubicació i a la habitació de l'Àngels i el Dani aconseguim portar a bon terme el evento tot i que descafeïnat perquè ja vàrem veure de quin pal anaven en aquell hotel i això ens va tallar molt.
Tot i així la cosa va ser força memorable amb regals que m'abstinc totalment de comentar (sempre ens quedarà el video... si no el puc destruïr abans..!) i el bon ambient que s'esperava... si més no jo vaig trobar a faltar allò de sortir al pasillo per fer "la Conga" silenciosa que s'havia sugerit en el trancurs de la vetllada. Hauria estat allò que en diuent "un puntazo" (Vaya merda de moteros..!). En fi, la propera vegada serà.

Diumenge, 15 d'octubre

És dia de tornada, teníem una llesca força important per davant i no estàvem per bestieses, així que quedem a les vuit al pàrking i com a bons minyons que som, a les vuit i cinc a l'hotel ja no i quedava ni un MuteruPV.
El que vàrem fer aquesta jornada ho podria resumir dient allò de:
Claus al contacte, botó d'arranc, rum-rum i... Carcassonne, Mirepoix, Foix, Aix les Thermes (esmorzar), Coll del Puymoren (el túnel era tancat), Bourgmadame, Puigcerdà (gasolina), la Seu d'Urgell, Organyà (embús), Ponts (dinar), Tàrrega, Montblanc (autopista), la Bisbal del Penedès i el Vendrell (comiat a cal Jose i Antònia)... però potser seria una mica soso, oi..? Per això, tot i lo cansats de llegir que segur que ja esteu us recordaré alguna anècdota:

-Esmorzar: Com sempre entrem a sac (tenim gana..! tenim gana..!) i acollonim a la solitària francesa del bar amb la nostra petició de croques madames, ous al plat, cruassans i tot el es pugui ficar a la boca... beno... "quasi" tot... Al final la cosa va anar prou bé (no podia ser d'una altre manera) i amb el que vàrem engrapar en vàrem tenir prou per aguantar fins el dinar... on dinarem..? on dinarem..?
-Gasofa: El nen Jaume de cal Vidal anava curt de mam i va passar (i ens va fer passar) un mal tràngol pensant que es quedaria penja en qualsevol moment al coll del Puymoren i que el deixaríem tirat com una colilla allà per terres estranyes. Al final tot es va solucionar a la gasolinera de Puigcerdà amb només una mica de restrenyiment i prou.
-Embús: Els muterus (alguns) ens vàrem negar a xupar-nos la caravana que feien els pixapins amb cotxe a Organyà (anar en moto és un estil de vida i té aquestes coses), o sia que vam tirar pel dret fins arribar a Ponts.
La part més bonica va ser quan ens vàrem ajuntar amb una nombrosa penya de MUTERUS DE VERITAT... que amb les seves Harley-Davidson espantaven gossos, canalla, embarassades, als mossos d'esquadra i a tot el que se'ls hi posava pel davant, si senyor. (Vaya merda de moteros..! ...nosaltres, es clar...)

I prou...
Nens i nenes dels MuterusPV, que més us puc dir... rés, ja us ho dic ara ... m'he quedat sense paraules... però si que us puc assegurar que si la gent (en general) podéssim viure moltes hores com les que nosaltres vàrem gaudir en aquesta sortida, al món hi hauria moltes menys guerres i baralles. Segur.

Siaus i tonets.

logo smp

tag