El passat 26 de setembre va tenir lloc els actes amb motiu dels 25 anys de la inauguració de la Nau Polivalent de l’entitat. En el decurs de la jornada hi va haver molt bona assistència de socis i sòcies.
El concert vermut a càrrec dels grallers Tocats de Canya i els dos passis de la filmació inèdita de la inauguració de la Nau el 29 de setembre de 1996, van ser els actes que van tenir més repercussió. Així mateix, el reportatge fotogràfic del procés de la construcció de la Nau, també va ser molt il·lustratiu i curiós. No hi va faltar un complet pica-pica que els assistents van agrair, així com les visites guiades a les instal·lacions i dependències.

Fins que es va remodelar el pavelló del Club d’Esports Vendrell, l’entitat havia col·laborat, durant molts anys, amb una pancarta/anunci de l’entitat amb la secció d’Hoquei.

Aquesta temporada novament els hem renovat la confiança, amb un nou anunci, aquesta vegada a peu de pista.

En l’Assemblea General Extraordinària celebrada el passat 22 de maig, per unanimitat de tots els assistents, Pep Bargalló fou reelegit president dels Pastorets del Vendrell per als propers quatre anys.

La Junta Directiva queda de la manera següent:
President: Pep Bargalló i Jané
Vicepresidenta: Mariona Figueras i Morales
Secretària: Àngels Aunion i Riembau
Tresorer: Jordi Urgell i Servé
Vocals: Àngel Aunion i Riembau; Joan Ferré i Gibert; Enric Llorens i Toldrà; Daniel Manyé i Padilla i Josep Manuel Piñol i Orpinell.

Malgrat que l’entitat es va crear la temporada 1965-1966, fins al mes de juny del 1986 no es va començar a editar el Butlletí. Aquest mes sortia al carrer el núm. 1 dels aleshores anomenats Els Pastorets Musicals del Vendrell. Entre altres temes es donava a conèixer la Junta de l’entitat, que presidia Pep Bargalló, i que el director que es proposava per a la
temporada era Pep Vinyes, també s’anunciava que es creava la modalitat de soci protector per un import de 1.000 pessetes l’any, etc.
Aleshores el Butlletí, i durant bastants anys, es picava amb una Hispano Olivetti – Studio 46. Trenta-cinc anys enrere no era fàcil trobar un corrector de català, però gràcies al treball desinteressat del Josep M. Guitart i Oliver, durant molts anys, vam poder-lo treure correctament.

Òbviament s’havia de picar dues vegades: quant es feia per primera vegada i després, una vegada corregit. Si t’equivocaves la solució era el Tipp-Ex. A molts tot això els hi sonarà a xinès, d’altres rememoraran temps ancestrals... Al capdavall, tot plegat forma part de la història, Peraixò us adjuntem una foto de la màquina d’escriure, el típic carro de la
màquina i els correctors d’errades Tipp-Ex, amb làmina o bé amb líquid,amb una ampolleta i un pinzellet.