El forn de pa obre a dos quarts de set; tinc temps de sobres per anar a comprar el pa. Avui l’esmorzar és de motxilla, ja que a la ruta no hi trobarem cap bar. El mig tomacó llisca per damunt del pa envermellint la molla, hi poso un raig d’oli, un polsim de sal, formatge curat i embolico l’entrepà.
Les campanes de Calafell toquen tres quarts de vuit mentre acabo de revisar la motxilla: l’esmorzar, l’aigua, una peça de fruita, alguns fruits secs, unes arbequines i una farmaciola, per si de cas. Agafo el barret i els bastons i ho carrego tot al cotxe. La Rambla del Vendrell és força buida a aquesta hora. Aparco davant del Peter’s, com de costum, i començo a caminar cap a la plaça Vella. Estem a 16 de desembre de l’any 2018.

Es nota que aquest matí fa fresqueta perquè tots van ben abrigats mentre esperen els que falten. Toquen les vuit quan saludo als companys.
Avui som 19 caminadors i caminadores. La ruta que hem preparat els guies és un clàssic, però ja fa uns anys que no la fem i ens fa il·lusió tornar-hi. Anirem a la plana novella a visitar el temple budista sortint des de Sitges.

Quan estant sonant les repetides ens comencem a repartir entre els cotxes disponibles. Sempre n’hi ha de sobres. El trajecte fins al polígon dels afores de Sitges és ràpid i tranquil. Comencem a caminar a quarts de nou i de seguida el grup es comença a estirar. Com acostuma a passar la Maria, la Pilar i el Miguel són de caminar lleuger i em fan companyia al davant. Ens segueixen, en petits grups, la Josefina i el Siscu, la Heidi, la Bea, l’Àngels i la Juani. El Mati, un altre dels guies, va xerrant amb la Montse i també hi ha la Marta, la Judith, l’Elena i la Iraima. El Pere, el Jan i l’Enric, també guies del grup, tanquen el grup i els acompanya l’Alfons. El soroll rítmic dels bastons picant a terra és la música de fons que acompanya les converses que es van generant poc a poc. El trajecte fins a la plana novella fa pujada. No és molt pronunciada, però sí que hi ha alguns trams que es fan pesats. Cap a les 10 arribem a Jafre on només queden les runes d’una església i un castell. És un bon lloc per esmorzar abans de fer el tram final.

El Palau Novella és una antiga casa d’indians que des de 1896 ha tingut diferents propietaris que han mantingut les seves portes tancades, fins que l’any 1996 s’hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l’edifici i hi ha creat un museu. Fan visites guiades d’una hora llarga per un mòdic preu. Nosaltres no ens podem permetre estar tant de temps aquí dalt, però quan estem a punt de marxar un dels responsables ens ofereix molt amablement d’accedir a un pati interior perquè coneguem quatre coses del budisme. Ens explica que a la glorieta d’aquell pati s’hi fa un petit ritual i ens proposa participar-hi. De cop i volta ens veiem submergits en un atmosfera d’allò més exòtica i amb unes teies fumejant als dits. Ens mirem de reüll els uns als altres sabent-nos partícips d’un fet poc usual per als visitants corrents. Ens acomiadem del nostre amfitrió agraint-li sincerament la seva hospitalitat i comencem a enfilar el descens.

La baixada no és gaire pronunciada, cosa que permet anar a bon ritme i sense cansar-nos gaire. A Jafre agafem la drecera que ens portarà fins al camí de Sitges i d’allí directes als cotxes.
D’això ja fa vora dos anys i ho enyoro. Enyoro aquesta i tantes altres sortides que hem fet amb els Xinoxano.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, però un relat a mi m’evoca a un lloc i a un temps d’una manera diferent i avui ho he volgut compartir amb tots vosaltres.

Cuideu-vos i camineu molt. Salut i cames!

FX Vilar