L’any 2009 no hi havia telèfons intel·ligents amb infinitat d’aplicacions per seguir rutes de muntanya amb facilitat, ni GPS amb els quals orientar-se és cosa de nens. Malgrat tot, va ser aquell estiu que vaig començar a pensar que volia fer el “Camino de Santiago”. No havia caminat mai, no coneixia cap caminador i el món de l’excursionisme era completament desconegut per a mi. Però se m’havia posat aquella idea al cap i ho volia provar.
Calia entrenar si volia caminar 780 km. amb certes garanties. El pla era senzill: sortiria sol cada cap de setmana a recórrer els camins propers al poble que ja coneixia. Arribat el setembre ja havia fet algunes rutes assenyalades al terme del Vendrell: el camí de Calafell, camí de la Pedregosa, fondo del Galet, camí d’en Bassa i d’altres.

Un dia, remenant llibres a cal Mitjans vaig descobrir “La guia negra” un recull ’excursions pel Baix Penedès i la serra del Montmell que s’havia editat el mes de maig d’aquell mateix any. Aquest llibre va eixamplar els meus horitzons una mica més, però aventurar-me a anar tot sol cap a zones més llunyanes em feia més respecte.
No sé si va ser a finals d’octubre o a principis de novembre quan vaig descobrir els Caminadors Xino-xano.
Era just el que necessitava. Cada 15 dies podia sortir a caminar amb la tranquil·litat que et dona un bon guia com el Pere i ja no anava sol. Ara gaudia de la companyia d’una bona colla de gent, presidida per la Teresa Maria.
Aquest any ja en fa onze que va passar tot això i els meus peus han trepitjat infinitat de camins.
L’any 2010 va ser un any Sant Jacobeu perquè el 25 de juliol (Sant Jaume) cau en diumenge i aquest any 2021 ho torna a ser.
La dèria de caminar em va embruixar tant que cada any, durant algun moment de l’estiu, he recorregut un camí diferent per anar a Santiago, el camí francès, el del nord, el camí primitiu, el de la costa, el camí català, el camí portuguès, el camí sanabrès...

Si aquell curs 2009-2010 no hagués conegut els Xino-xano, mai hauria caminat com ho vaig fer l’estiu del 2010, sortint el 27 de juliol del Vendrell i arribant el 19 d’agost a Santiago de Compostela.
Davant la impossibilitat de poder relatar sortides i excursions que no podem fer per culpa de la pandèmia, aprofito aquest espai per donar les gràcies a tots els que heu fet possible l’existència del grup de caminadors Xino-xano.

Gràcies, gràcies i gràcies!

Les fotos que adjunto són amb la colla d’aquell 2010. Una de la sortida a Marmellar i l’altre d’Aiguaviva.

Salut i cames!
FX Vilar