Inici Una mica d'Història
En activitat des de fa més de 200 anys, Els Armats del Vendrell han esdevingut avui dia tota una institució, certament singular dins l’àrea penedesenca.
Documentalment, és després de la Guerra del Francès quan constatem les primeres referències; en concret, l’adquisició d’unes cuirasses, probablement de cartró, i la prohibició eclesiàstica de fer guàrdia al Monument durant la diada de Dijous Sant. Aquestes són les dades més llunyanes fins ara descobertes.
L’activitat del cos sembla que va continuar durant tot el segle XIX. La colla estava integrada per dotze soldats, el capità Manaies i un timbaler que l’acompanyava rítmicament. A mitjan segle, els trobem vinculats a la Confraria del Santíssim Sagrament, que té a càrrec seu l’organització de la processó del Sant Enterrament.
Des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX, la colla està a les mans de diferents particulars, alguns amb certs vincles personals amb l’associació religiosa.
La colla estava integrada gairebé en la seva totalitat per gent de les classes més populars de la vila, que rebien una prestació econòmica per a fer d’armat. L’Ajuntament es feia càrrec d’aquesta prestació, mitjançant la consignació d’una subvenció, costum que se suprimeix a principis del segle XX i se substitueix pel tradicional Llevat de Taula o per la captació pública dels armats per les cases del veïnat.
La seva presència en la processó i en la recollida i retorn del Misteri Eccehomo, dependent dels Armats, i és constant fins a l’inici de l’etapa republicana.
Després de la Guerra Civil, amb la pèrdua del vestuari, dels estris i del Misteri, els Armats del Vendrell no reapareixen fins la Setmana Santa de l’any 1954. La recuperació va ser possible gràcies a la subscripció popular amb un nou disseny del vestuari per part del Sr. Josep Ma. Gual, que tothom va poder veure exposat a l’aparador de Cal Mumbru; presentada la proposta al rector, es va demanar a diversos joves de la Congregació Mariana que hi participessin. Formen la colla sis soldats i el capità Manaies, i l’any següent s’hi afegeixen dos soldats més. La tropa només participava en la Processó del Silenci del Divendres Sant, acompanyada al so d’un timbaler, el Sr. Josep Sonet Ivern (de renom, el Peces), que anava vestit de paisà.
Així mateix es recupera la Guàrdia al Monument durant la diada del Dijous Sant.
A finals dels anys vuitanta ja es palesa certa intermitència en les sortides, que acaba l’any 1990, quan a la Processó del Silenci d’aquest any, per la no compareixença de diferents membres del grup alhora de vestir-se, els que queden decideixen no sortir.
Davant del perill que suposa la seva no continuïtat i desaparició definitiva, al mateix dia al vespre, un cop acabada la Processó, membres de la Junta de l’Associació Els Pastorets del Vendrell van preguntar al Sr. Jordi Urgell Servé –que era membre dels armats i alhora de Junta dels Pastorets- quin va ser el motiu de no sortir i, davant la problemàtica existent, plegats es van posar en contacte amb el rector de la Parròquia, Mossèn Josep M. Barenys, per oferir-li la col·laboració de l’entitat per fer-se càrrec del Grup d’Armats del Vendrell i vetllar per l’organització, manteniment, conservació i potenciació dels Armats, els quals passarien a formar part de l’entitat, com una secció més. El rector hi va donar el seu consentiment sense cap impediment
L’any següent, el 1991, sortiren els vuit armats i el capità Manaies, acompanyats de quatre timbalers, els quals anaven vestits de paisà. D’aleshores ençà, Els Pastorets del Vendrell han anat incrementant el nombre de soldats i timbalers de la tropa.
A part d’estar presents cada any en la Processó del Silenci de Divendres Sant al Vendrell, i en totes les trobades d’Armats de les Comarques Tarragonines, també hem participat activament en algunes processons, entre d’altres: el 2010 en la Processó de la Mare de Deu de Montserrat a Martorelles i el 2014 en la Processó dels Dolors a Bellpuig. D’altra banda, la Generalitat de Catalunya ens va escollir per representar l’apartat religiós i tradicional en el II Congrés de Cultura Popular i Tradicional, que es va celebrar a Cervera l’any 1995. També hem participat en les tres trobades d’Armats de Catalunya: el 1999, a Banyoles; el 2004, a Mataró i el 2007 a Lleida. Finalment, cal destacar que l’any 2008 vam ser escollit per representar aquesta tradició en la Festa Major de la Cultura Tradicional Catalana, motiu pel qual vam anar a desfilar a Barcelona i ens van concedir la Menció d’Honor.
Com a entitat socialment responsable, hem participat en dues ocasions en la Marató de TV3. L’any 2002 com a figurants i el passat 2018 cedint el nostre vestuari per un esquetx. També hem col·laborat, cedint vestuari a diferents associacions de la comarca, com el Centre de Llorenç, el Casal d’Albinyana i a la comissió organitzadora de les recreacions històriques de la Via Augusta, al terme del Vendrell.
També cal fer esment que l’any 2001 els Armats del Vendrell van apadrinar al grup: Pretorians Armats de l’Arboç.
A iniciativa de la tropa vendrellenca i després de diferents reunions, el 27 de juny de 2008 es va crear la Coordinadora d’Armats de les Comarques Tarragonines i es van aprovar els Estatuts corresponents, la presidència de la qual l’ocupava el president del grup vendrellenc, Pep Bargalló. L’any 2012, per unanimitat de tots els grups i atès que ja no tenia sentit continuar perquè l’esperit de la seva creació havia canviat, es va dissoldre la Coordinadora.
L’any 2001 amb motiu del 10è aniversari de la recuperació dels Armats per part dels Pastorets del Vendrell, el grup es desplaçà a Romà i al Vaticà, on després de desfilar per diferents carrers i avingudes, vam ser rebuts en audiència privada pel Sant Pare, Joan Pau II.
Els anys 2005, 2006 i 2007 vam participar a la Fiesta de Cartagineses y Romanos, a Cartagena, com a única legio convidada i representativa de la Imperial Tàrraco.
L’any 1996 vam ser els encarregats d’organitzar la IV Trobada d’Armats de les comarques tarragonines al Vendrell, moment que es va aprofitar per estrenar l’actual estendard oficial, el qual parta brodat el nom de la tropa del Vendrell: Lucius Licinius Sura, que és la inscripció que figura en el fris de l’Arc de Berà. Aquest personatge sembla que va ser cònsol en l’època de l’emperador Trajà.
L’any 2012 vam organitzar, per segona vegada, la Trobada d’Armats, en aquest cas, la XVI edició.
L’any 2015 vam ser convidats pels Manaies de Girona, per participar en la Trobada de Manaies, amb motiu dels 75 anys de l’agrupació.
L’any 1999, gràcies a la documentació històrica i fotogràfica que vam trobar, vam poder recuperar el Misteri Eccehomo, conegut popularment com el Misteri de Cal Figueras, que depenia en l’antigor del grup d’Armats. Així mateix, també es va fer una rèplica del pendó. El pas original havia estat cremat durant la Guerra Civil. D’aleshores ençà, cada any surt a la Processó del Silenci del Divendres Sant, al darrera mateix de la Tropa. Enguany celebrarem el XX aniversari de l’esmentada recuperació.
L’any 2002 vam recuperar la figura dels serenos, dues parelles degudament abillades per a l’ocasió, amb gorra de plat, amb les corresponents llances curtes i els fanalets, els quals encapçalen la Processó del Silenci del Divendres Sant, al davant mateix de la tropa.
Avui s’ha arribat a un nombre total de trenta–si components de la tropa (vint armats, dotze timbalers, el portaestendard, el cap dels timbalers, el sergent i el capità Manaies). A les Trobades d’Armats, cal afegir-hi tres vestals que porten un estendard amb les corbates commemoratives de la participació de la tropa en les diferents trobades i actes.
Actualment la gran majoria de material, estris i vestuari és nou, i també s’ha repassat i reparat algun material de l’any 1954. Cal fer esment que aquest considerable augment de soldats, s’ha assolit gràcies a les aportacions voluntàries dels vendrellencs, de les institucions i de la Parròquia, sense oblidar un festival que es va fer amb la finalitat de recollir fons, i en el qual tothom va participar de forma desinteressada.
Quin és el vestuari complet d’un Armat? Està composat per: casaca sense mànigues i pantaló de pana, i capa de vellut; faldilla, camisola de màniga curta i mocador de coll de roba de cotó i mitjons fins a sota del genoll de cotó. Quant als estris, porta: el casc, la llança, l’escut i la cuirassa, així com les sandàlies de cuir fins a sota genoll amb sivelles laterals. Tota la roba i el casc estan numerats i sempre són usats per la mateixa persona, llevat el cas que no pogués sortir i aleshores se li adjudicaria a una altre persona. La resta d’estris són d’ús compartit. En canvi les sandàlies i els mitjons son de propietat de cadascú. Per diferenciar la tropa de la percussió, el casc de la tropa porta un plomall vermell i la percussió el porta blau. Els membres de la percussió no porten cuirassa. Atès que el cost de les sandàlies es bastant considerable, ja que estan fetes a mà, quant algun membre de la tropa deixa de formar-ne part, per qualsevol motiu, (salut, feina, edat, canvi de residència...etc.) les sol cedir (gratuïtament o a un preu raonable) per als casos de noves incorporacions que, de moment, volen provar si els agrada, abans de fer la despesa corresponent. Per al manteniment de la tropa, cada component fa una aportació anual de 15 €. Pel que fa als elements de percussió, els tabals son particulars de cadascú però els dos “bombos” son de la tropa. Òbviament el cap de timbalers, el sergent i el capità Manaies porten el casc, els plomalls i la cuirassa diferents, a més d’alguns accessoris: espasa, canelleres, etc.
El 7 d’abril vinent participarem en la XXIII Trobada d’Armats de les Comarques Tarragonines a Constantí, i el dia 19, en la Processó del Silenci del Divendres Sant al Vendrell, conjuntament amb el Misteri Eccehomo.
Cal dir que en aquests dos actes serà la primera vegada que, de forma oficial, hi participaran dones com a tropa i/o percussió, després de l’acord pres en la reunió general de col·laborador celebrada el passat dilluns dia 4 d’aquest mes de març. Diem de forma oficial, atès que en dues sortides (a Martorelles i a Roma-Vaticà), ja hi van participar dones i en les Trobades d’Armats de les Comarques Tarragonines, des de fa molts anys hi participen tres dones com a vestals.
Atès que l’any 2020 el Vendrell serà la Capital de la Cultura Catalana, els Armats del Vendrell organitzarem, per tercera vegada, la Trobada d’Armats de les Comarques Tarragonines. En aquest cas serà la XXIV edició, i tindrà lloc el dia 29 de març. Cal fer esment que serem l’única formació de les comarques tarragonines que hàgim organitzat tres trobades.
Com és tradició, els Armats del Vendrell van obrir la Processó del Silenci del Divendres Sant del Vendrell, amb la participació dels serenos i del Misteri Eccehomo de l'entitat.
Durant el recorregut, en passar pel davant de la casa del Josep M. Piñol, tota la tropa formada va fer un minut de silenci. Tots els compon...
Està previst que els Armats del Vendrell participin, el pròxim 3 de març de 2024, a la Trobada de Manaies de Catalunya, a Banyoles, amb motiu dels 75 anys dels Manaies d’aquesta població. En principi, la tropa està al complet, si bé d’aquí a principis de març pot passar qualsevol cosa.
Com a curiositat, us direm qu...
Flix ha estat la població amfitriona de la XXIV Trobada d’Armats de les Comarques Tarragonines.
El diumenge 26 de març, pels carrers de la població van desfilar 700 armats amb les seves particulars indumentàries i al ritme dels seus tambors i cornetes.
Els Armats del Vendrell vam participar amb la tropa al complet, g...
Com és tradició, els Armats del Vendrell van obrir la Processó del Silenci del Divendres Sant del Vendrell, amb la participació dels serenos i del Misteri Eccehomo de l’entitat. En acabar, a la plaça Vella, es va fer la tradicional exhibició davant d’un nombrós públic.
Volem aprofitar per donar les gràcies a La Lira...