1965-1966/2020-2021

Benvolgut amic, soci i col·laborador,
Benvolguda amiga, sòcia i col·laboradora,

En primer lloc, esperem i desitgem que estigueu tots bé de salut.
Tal com us avançàvem en l’anterior Butlletí de setembre, definitivament aquesta temporada no hi haurà els tradicionals Pastorets, ni grans ni petits. La pandèmia del Coronavirus ha capgirat el món sencer i nosaltres, òbviament, també en rebem les conseqüències.
Tot està paralitzat i a l’expectativa. No tan sols s’han anul·lat les representacions dels Pastorets, sinó que totes les activitats en les quals nosaltres estem immersos, també s’han anul·lat. Com podreu veure en aquest Butlletí, no hi haurà la tradicional cavalcada dels Reis, no celebrarem el Carnaval, les sortides al Teatre, a Barcelona estan -de moment- congelades, el grup de caminadors Xino-xano també estan a l’espera de bones notícies i, segurament, si amb vista a la Setmana Santa no s’arreglen les coses, quedarà tot anul·lat, almenys això és el que ens ha arribat. Un panorama desolador, però cal no perdre l’esperança i seguir lluitant, malgrat els problemes de salut, econòmics, socials, etc. que està consumint moltes famílies.
No obstant això, cal reinventar-se i enginyar-se projectes alternatius, i això és el què hem fet. Com podreu veure també en aquest Butlletí, actors i actrius dels Pastorets posaran en escena i recitaran el Poema de Nadal, això sí, enregistrat per la Televisió del Vendrell (podeu veure dies i horaris i altres
actes en el programa que us adjuntem).
Hem confeccionat aquest programa per donar a conèixer les activitats alternatives organitzades. Tenint en compte la precària situació econòmica en general, sobretot en el món del comerç i de la restauració, tots els anuncis, col·laboracions i establiments de restauració recomanats que hi figuren, s’hi ha inserit de forma totalment gratuïta. Ens sembla que és una manera d’agrair-los la fidelitat amb la nostra entitat.
Tot i els problemes, l’entitat no ha parat, és viva i amb un futur engrescador.
Moltes gràcies a tots els socis i sòcies que ens continuen donant la seva confiança i creuen en nosaltres. Ja vindran temps millors i ho tornarem a posar tot al seu lloc i amb l’ordre corresponent. Aleshores direm: “Te’n recordes, de quan hi va haver la pandèmia que ...”.

Cuideu-vos tots que la cosa no s’ha acabat i que tingueu unes Bones Festes!

Cordialment,

Pep Bargalló i Jané
President

Una nova crida desesperada de la Creu Roja del Vendrell ha motivat que els Pastorets, com a entitat socialment responsable, lliurés el passat 6 de novembre més de 1.000 litres de llet per tal de poder afrontar la gran demanda que tenien d’aquest producte.
Cal recordar que el passat mes d’abril, l’entitat ja els va fer lliurament de més de 250 quilos de menjar entre pasta, llegums, arròs, cigrons, etc.
Des de fa més de vint-i-cinc anys que l’entitat destina el 10 % del total de la recaptació de la taquilla de les seves representacions dels Pastorets a finalitats benèfiques, d’aquí el fet de ser anomenada entitat socialment responsable i poder fer, entre d’altres, aquests ajuts que, malauradament en aquests moments de pandèmia són més necessaris que mai.
Seguirem ajudant en tot el que puguem, dins les nostres possibilitats.

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre amb gairebé 60 anys d’història i més de 165.000 socis i és una de les entitats de referència de la societat civil catalana. Principalment treballa per la cultura del país i és una de les organitzacions culturals més rellevants d’àmbit europeu. Defensa i promou la llengua catalana, la cohesió social, l’educació i la cultura. Així mateix també treballa a favor dels drets dels catalans a elegir democràticament i lliurament el seu futur polític a través d’un referèndum d’autodeterminació.

Fa temps, durant el confinament i veient la seva evolució, vaig considerar evident que enguany les representacions dels Pastorets no es podrien fer tal i com nosaltres voldríem.

Pensant que s’havia de fer quelcom per tal de donar una certa continuïtat, un dia pels voltants del mes de juny, vaig tenir una idea i després hi vaig somiar, aquesta no era altre que la de representar íntegrament el POEMA DE NADAL, d’en Josep M. de Sagarra, i d’aquesta manera retre homenatge a aquest personatge que al llarg dels anys ens ha acompanyat en els Pastorets del Vendrell.

Per què no? De seguida vaig proposar-m’ho com a projecte alternatiu i vaig començar a treballar-ho. M’il·lusionen els nous reptes, però aquests no es podrien dur a terme sense la complicitat, la col·laboració i el compromís de tots els que hi han intervingut, una trentena de persones.
Vaig tenir clar que volia que els actors i actrius fossin de diferents generacions, joves, de mitjana edat i grans. Un ventall de diferents edats que poguessin transmetre el missatge del Poema als seus coetanis.
El de la televisió, és un camp en el qual no estem acostumats a treballar, i coordinar-ho tot ha estat una feina feixuga, però alhora gratificant. Trobar el suport de l’adjunta a la Direcció, dels actors i actrius, dels equips tècnics dels Pastorets, dels responsables dels espais museístics, així com dels treballadors de RTV El Vendrell i de la Junta de l’entitat em va donar ànims per poder iniciar-ho i han fet que us ho puguem presentar i gaudir-ho en aquest Nadal 2020.

Penso que he sabut transmetre aquesta il·lusió i ganes de fer un producte de qualitat, tal com estava pensat i dissenyat. La meva voluntat no ha estat altra que la de mantenir viva la tradició i alhora un cant a la Pau i a l’esperit nadalenc.
Moltes gràcies!

Jordi Urgell
Director

Veure a RTV El Vendrell

El forn de pa obre a dos quarts de set; tinc temps de sobres per anar a comprar el pa. Avui l’esmorzar és de motxilla, ja que a la ruta no hi trobarem cap bar. El mig tomacó llisca per damunt del pa envermellint la molla, hi poso un raig d’oli, un polsim de sal, formatge curat i embolico l’entrepà.
Les campanes de Calafell toquen tres quarts de vuit mentre acabo de revisar la motxilla: l’esmorzar, l’aigua, una peça de fruita, alguns fruits secs, unes arbequines i una farmaciola, per si de cas. Agafo el barret i els bastons i ho carrego tot al cotxe. La Rambla del Vendrell és força buida a aquesta hora. Aparco davant del Peter’s, com de costum, i començo a caminar cap a la plaça Vella. Estem a 16 de desembre de l’any 2018.

Es nota que aquest matí fa fresqueta perquè tots van ben abrigats mentre esperen els que falten. Toquen les vuit quan saludo als companys.
Avui som 19 caminadors i caminadores. La ruta que hem preparat els guies és un clàssic, però ja fa uns anys que no la fem i ens fa il·lusió tornar-hi. Anirem a la plana novella a visitar el temple budista sortint des de Sitges.

Quan estant sonant les repetides ens comencem a repartir entre els cotxes disponibles. Sempre n’hi ha de sobres. El trajecte fins al polígon dels afores de Sitges és ràpid i tranquil. Comencem a caminar a quarts de nou i de seguida el grup es comença a estirar. Com acostuma a passar la Maria, la Pilar i el Miguel són de caminar lleuger i em fan companyia al davant. Ens segueixen, en petits grups, la Josefina i el Siscu, la Heidi, la Bea, l’Àngels i la Juani. El Mati, un altre dels guies, va xerrant amb la Montse i també hi ha la Marta, la Judith, l’Elena i la Iraima. El Pere, el Jan i l’Enric, també guies del grup, tanquen el grup i els acompanya l’Alfons. El soroll rítmic dels bastons picant a terra és la música de fons que acompanya les converses que es van generant poc a poc. El trajecte fins a la plana novella fa pujada. No és molt pronunciada, però sí que hi ha alguns trams que es fan pesats. Cap a les 10 arribem a Jafre on només queden les runes d’una església i un castell. És un bon lloc per esmorzar abans de fer el tram final.

El Palau Novella és una antiga casa d’indians que des de 1896 ha tingut diferents propietaris que han mantingut les seves portes tancades, fins que l’any 1996 s’hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l’edifici i hi ha creat un museu. Fan visites guiades d’una hora llarga per un mòdic preu. Nosaltres no ens podem permetre estar tant de temps aquí dalt, però quan estem a punt de marxar un dels responsables ens ofereix molt amablement d’accedir a un pati interior perquè coneguem quatre coses del budisme. Ens explica que a la glorieta d’aquell pati s’hi fa un petit ritual i ens proposa participar-hi. De cop i volta ens veiem submergits en un atmosfera d’allò més exòtica i amb unes teies fumejant als dits. Ens mirem de reüll els uns als altres sabent-nos partícips d’un fet poc usual per als visitants corrents. Ens acomiadem del nostre amfitrió agraint-li sincerament la seva hospitalitat i comencem a enfilar el descens.

La baixada no és gaire pronunciada, cosa que permet anar a bon ritme i sense cansar-nos gaire. A Jafre agafem la drecera que ens portarà fins al camí de Sitges i d’allí directes als cotxes.
D’això ja fa vora dos anys i ho enyoro. Enyoro aquesta i tantes altres sortides que hem fet amb els Xinoxano.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, però un relat a mi m’evoca a un lloc i a un temps d’una manera diferent i avui ho he volgut compartir amb tots vosaltres.

Cuideu-vos i camineu molt. Salut i cames!

FX Vilar

La primera representació dels Pastorets del Vendrell, aleshores Els Pastorets Musicals del Vendrell, fou del dia de Cap d’Any del 1966, tarda i nit, al desaparegut Cinema-teatre Tívoli, on ara hi ha l’Escola Municipal de Música Pau Casals.
Per això aquesta temporada celebrem el cinquanta-cinquè aniversari.
Els que tenen una edat es recordaran de l’esmentat Cinema-teatre i els més joves segurament que només n’han sentit a parlar, o no. Per als nostàlgics, aquí teniu una foto del Tívoli.

El president de l’entitat Pep Bargalló i el propietari de l’empresa d’autocars Hillsa, Ramon Monasterio, han signat l’acord per la renovació del patrocini del Butlletí de l’entitat, de moment, per una altra temporada. Hillsa és una empresa d’autocars amb seu a Sant Sadurní d’Anoia, si bé el seu propietari, el Sr. Ramon Monasterio, és vendrellenc.

Amb aquestes quatre ratlles i, en nom de l’entitat, volem donar les gràcies al Sr. Monasterio per aquesta renovació que esperem i desitgem no sigui l’última.

MOLTES GRÀCIES!

Enguany s’esdevé la cinquanta-cinquena temporada de Pastorets. L’entitat es va crear, per part de La Lira Vendrellenca i del Cor Orfeó Parroquial, la temporada 1965-1966. Cal recordar que la primera representació dels, aleshores, Pastorets Musicals del Vendrell, fou el dia de Cap d’Any del 1966, tarda i nit, al desaparegut Teatre Tívoli.
Malgrat l’efemèride de 55 anys ininterromputs -fita molt important i a la qual moltes entitats no arriben-, aquesta temporada, malauradament, serà mol diferent de totes les altres. No obstant això, continuem amb tot l’esperit i il·lusió de tirar endavant i amb moltes ganes que passi tot plegat i poder reiniciar totes les activitats.

El disseny del logotip és obra d’en Juli Jordan, conegut de tots perquè és el dibuixant del calendari, de la postal de Nadal, del Conte dels Pastorets, etc.

Ja que l’entitat fa molts anys que és sòcia de la Creu Roja, a part de les aportacions de menjar que pugui efectuar puntualment a la seu local quant les necessitats així ho requereixin, ens han atorgat un diploma per la nostra contribució a la consolidació del projecte social que té la finalitat de crear una realitat millor.

Recordem que Els Pastorets del Vendrell és, també, entitat socialment responsable i per això  col·laborem i ajudem anualment a moltes associacions i ONG a tirar endavant els seus projectes.